A la novel·la Timocràcia es narra, amb ironia i humor, l'evolució sociopolítica de la República de Birciva al llarg de quatre legislatures. Així com els motius pels quals la província de Birciva se separa de Redenia i esdevé un estat independent. Malgrat que tothom posà esment en evitar tot allò que els havia determinat a formar un nou país, ‒l'especulació del sòl, la contaminació, el domini de la circulació rodada, la bretxa entre pobres i rics, i especialment la corrupció que havia estat la pesta de Redenia‒ ningú, ni ideòlegs ni polítics ni ciutadans no havien comptat amb la indefugible condició humana: els sentiments inherents a l'ésser humà que el fa ser capaç dels actes més generosos i també els més egoistes i ignominiosos.