A la Facultat de Magisteri de la Universitat de València, es va celebrar el Segon Seminari Internacional Repensar la Didàctica de les Ciències Socials, on es volia definir les característiques del model d'ensenyament dominant en les ciències socials i plantejar una alternativa que camine cap a la creació d'una ciutadania crítica. El seminari acollia participants internacionals, participants de diferents disciplines i participants de diversos nivells educatius: Universitat, Educació Secundària, Educació Primària, Escola d'Adults, Sindicats, Grups d'Investigació, Alumnat de Màster.
Teníem el convenciment que el problema tractat depassava l'àmbit escolar i que ja era un problema social, perquè les deficiències en l'accés a l'educació erosionen la cohesió social i barren l'accés a un dret fonamental per poder gaudir-ne d'altres drets, fou el segon encert.
Ha hagut una coincidència en defendre que el coneixement legítim que des de les institucions educatives s'oferta es insuficient. No es pot entendre i viure el món hui des d'una proposta curricular que explica el món d'ahir.
Ara alguns dels articles que apareixen a aquest llibre van recollir les aportacions d'aquest seminari. Pensem que això pot constituir una bona ocasió per relacionar les propostes d'innovació amb resultats de recerca. En tot cas, el que resulta evident és la necessitat de fer visible les diferències, per no amagar en les perifèries escolars a les persones que no tenen un mateix capital cultural i finalitats educatives. Per últim, creiem que és rellevant destacar el missatge que el treball desenvolupat al seminari ofereix tant als participants, ja que els ajuda a encorajar-se i a traure sentit a la seua feina, com a la societat, a la que ofereix les vies per canalitzar el problema no només de l'ensenyament, sinó de la formació d'una ciutadania crítica en una societat democràtica.