Ernest Calvo, fill d'una família immigrant vinguda del sud d'Espanya, neix i creix en una ciutat industrial del Vallès Occidental, en la qual s'integra com el més català dels catalans. Mentre va relatant, amb nostàlgia i humor, la seva infantesa i la seva joventut —en què descobreix una cultura i una llengua que el fascinen i l'inquieten alhora—, es confessa autor d'una sèrie d'assassinats comesos entre el període que va del cop d'estat de febrer de 1981 fins als Jocs Olímpics de Barcelona del 92. A partir de la relació amb el seu millor amic, fill d'una família catalana de classe treballadora, humil i honesta, el protagonista s'enfronta a les contradiccions d'una societat en procés de canvi, que es busca a ella mateixa, com el mateix personatge, i que veu amenaçada la seva supervivència. Un relat confessional divertidíssim, audaç i ple de talent narratiu que ens posa davant d'un mirall.