Quant de temps resta perquè l'humà contemporani acabi essent devorat per la seva pròpia supèrbia?

Relats curts de fets reals, anècdotes, personatges i reflexions que el coneixement exhaustiu del medi natural per la immersió absoluta de l'autor en ell, juntament amb el seu passat urbanita, li han permès tenir aquesta consciència profunda de les dues realitats i l'autoritzen, per tant, a sacsejar-les fins a deixar-les nues, sense filtres.

Amb la ironia com a única arma per a sobreviure a l'absurd i a la contradicció, a la qual els quatre titellaires de dalt porten a les societats contemporànies. Però donat que la rebel·lia rau precisament en la disconformitat davant la injustícia, el romanticisme, la nostàlgia i la tendresa són presents de manera inequívoca en aquest llenguatge ric, sentit i fermament ancorat en aquest primer mig metre de terra, escenari de tota la nostra vida i única universitat per aprendre realment què som.