Partint de la polèmica al voltant de la subagrupació romànica del català i procurant superar-la, Germà Colón analitza el nostre lèxic des de diverses perspectives, confirma la seua vinculació al diasistema gàl·lic, to tenint en compte els elements constitutius, les afinitats i les discrepància amb l'aragonès i l'occità, i explica les causes històriques i d'evolució interna que han donat al català la seua fisonomia lèxica al sí de la Romània. La sèrie de qüestions ací plantejades prova que l'estudi atent del nostre cabal lexical és un aspecte prioritari de la lingüística neollatina, el qual ajuda a comprendre molts problemes d'abast general europeu.