Joan Triadú (Ribes de Freser, 1921 – Barcelona, 2010) ha deixat una gran petja en la nostra vida col·lectiva i en el nostre sistema cultural. Treballador incansable, va impulsar les Festes Literàries de Cantonigròs, la revista Ariel o l'Any Fabra; dins la Institució Cultural del CIC i l'escola Thau va fer una tasca determinant en la renovació pedagògica del país; al costat d'Òmnium Cultural va promoure l'ensenyament del català i la formació del professorat; com a crític literari va ajudar a fer conèixer joves autors que després acabarien configurant un cànon tan ric com variat. Quaranta-vuit entrevistes realitzades al llarg de cinc dècades, fins al mateix any de la seva mort, ens aproximen a l'escriptor, al crític literari, al pedagog, a l'activista cultural. Les converses amb Triadú revelen sempre intel·ligència i voluntat de posar-la al servei de causes concretes: l'escola, la cultura i la llengua catalanes. Corroboren el vigor d'un llegat que es manté viu.