L'autor diu que el poeta resta ingràvid i atent en els replecs de la vida quotidiana, trasteja el desig del somni silent i es manté arrelat en els esdeveniments dels dies, tot procurant captar i desxifrar agosaradament l'estol de signes que hi ha al seu entorn (al cel i a la terra). Però, vet ací, que mai sabrà ben bé si és el misteri poètic el que l'atrapa primàriament i de sobta o si bé és al revés. El cert és que amb el seu frenesí i llengua de follia ens desvetlla i recorda l'aura d'innocència i de novetat de que estan fetes les coses i experiències diàries. El poeta, en definitiva, anomena i desvetlla les imatges del món, tot constituint-se en un indagador dels petits detalls més insignificants del seu voltant.