La poesia com a resultat pot arribar a derivar en art. Però en primera instància nasqué com a repte per a la ment literària i perdura com a eina. Ja no només es necessita tenir quelcom a dir, si no saber-ho dir amb les paraules punyaterament ben escollides i no tan sols pel seu significat palpable, si no per tot el que engloba un mot i el conjunt d'aquests: melodia, fonètica, ritme, connotació, força. Això imposa a l'autora la necessitat de repassar amb detall la idea a la que intenta donar vida per tal que cada suma de versos sigui tant acurada com el seu coneixement de la llengua li permeti. Sí, la poesia és una eina. Una eina que et guia en la consciència de tu mateix. I després, amb sort, serà art.