En Pol, desconeixia el potencial del seu do, és més, no sabia quin era el seu do, però en un aprenentatge desenfrenat i vertiginós, de la mà d?amistats inusuals de mica en mica el va anar descobrint, fins que inevitablement en va perdre el control, i tot plegat se li va escapar de les mans, i el món que coneixem en va patir les conseqüències.Ell va ser la seva primera víctima, els seus instints van domar els seus valors, i la mort, amb picaresca, va contractar els seus serveis vitalíciament, el va posar en nòmina, per sempre més, pels segles dels segles.El més curiós de tot, és que malgrat tot, finalment la felicitat, tot i que tenyida de vermell, va acabar per ocupar el seu cor i la dels que l?envoltaven.