Em dic Pat Millet i Tusell, porto amb orgull i dignitat el cognom dels meus pares, Fèlix Millet i Maristany i Montserrat Tusell i Coll. Em van parir al cel, entre núvols dolcíssims de vida regalada, i ara, a l'ocàs dels meus dies, lluito perquè no m'enterrin en un forat de l'infern. Més que pujar escales, les he baixat totes, des de la lluminositat del pis de dalt fins a la llòbrega penombra que s'amaga rere l'últim esglaó. He conegut la mel de l'abundància i la decrepitud de la misèria, i si avui ho puc explicar és només gràcies a l'ajuda de la bona gent i a l'amor immerescut que m'han regalat les meves dues filles. Si elles m'han sabut perdonar, vosaltres també podreu arribar a fer-ho. Pat Millet va morir a la primavera del 2019 deixant enllestit aquest llibre. Unes vivències marcades pels excessos, les males companyies i les fatalitats que ella rememora sense estalviar detalls, de manera que el lector podrà entreveure la veritable cara d'una família i una classe social, modèliques de portes enfora però carregades d'hipocresia de portes endins. Al final, els pecatsde la Pat van quedar empetitits per l'escàndol majúscul del Palau de la Música.