«Jo tenia dotze anys i vaig fer meva la paradoxa que significa creure que tot va bé mentre t'apropes vertiginosament al cop final».

Andreu Martín, un dels autors més prolífics i llegits de Catalunya, s'estrena en un dels pocs gèneres que li faltava conrear: el de les memòries. I ho fa amb la sornegueria i aquell característic estil addictiu que els lectors saben que trobaran en els seus llibres. Escriptor vocacional des de petit, guionista de còmics i culebrots, best-seller de la novel·la juvenil i mestre indiscutible de la novel·la negra, les seves memòries estan impregnades d'un humor irònic i amable, i ens porten des de l'efervescent Barcelona dels anys vint que es va trobar el seu pare, passant per l'opressió de la Dictadura franquista, la disbauxa i el desencís posterior dels anys setanta i els de la Transició fins a avui, alhora que ens regalen una reflexió imprescindible sobre el fet i l'ofici d'escriure.Unes memòries que també són una mirada perspicaç i lúcida a la història recent de Barcelona.