Albert Álvarez s'aproxima amb aquest poemari a la poètica dels jardins selvàtics i feréstecs. Aquests representen meandres i escampalls verds amb flors de tota mena i plantes ornamentals depenent de cada estació de l'any. Els versos són una bona eina de coneixement i recreació delirant per penetrar el cor dels parcs on hi ha jardins frondosos amb colors llampants i virolats. També un jardí pot constituir una bona metàfora de l'escenari encès on expressar el desig i besos càlids dels enamorats. Però hi ha jardins privats i públics, naturals i urbans, tots ells carregats d'històries emocionals que afecten al cor i al pensament que convé recordar, percebre i representar amb l'energia de la fantasia.