Martí Marín, un dels grans experts sobre el franquisme, analitza i sistematitza amb el rigor que li és característic l'especificitat de la política franquista a Catalunya. I emmarca aquesta política entre dues dates significatives, el 1938 ─quan comencen les operacions militars a Lleida i el BOE publica el decret que anul·la l'Estatut d'Autonomia de 1932− i el 1977 ─quan les eleccions segellen la derrota de qualsevol opció continuista−. El resultat és un exercici de síntesi brillant que demostra que a Catalunya l'oposició al règim va ser més forta i ben estructurada que a altres territoris de l'Estat, però també desvela la trama d'interessos que van dur a polítics i empresaris catalans a col·laborar amb la construcció del nou estat feixista.