La primera novel·la de Jenn Díaz escrita en català, un esdeveniment literari. Una autora d'univers personalíssim, mescla d'allò més íntim i allò més universal, que arrela en la tradició de les millors escriptores de la literatura moderna: Ginzburg, Woolf, Martín Gaite, Matute, Rodoreda... La Dolors, la Natàlia, la Glòria, l'Àngela, la Violeta, l'Èrica... Dones amb homes o sense. Dones que viuen vides que, de tan previsibles, sorprenen. Dones enamorades, dones que mesuren l'amor, dones que es fan grans o dones que busquen i no troben, o troben i no ho saben. Aquesta és una novel·la coral sobre les coses que són la vida. Sobre els lligams familiars, les cambres pròpies, les cases amb jardí i les cases en penombra. Sobre els mons masculins habitats per dones i les frases fetes que els expliquen i els perpetuen. Sobre les mares, les filles, les germanes i les paraules i els silencis que les apropen o les separen. «Ara sabia de què és capaç una dona per amor, una dona enamorada és el pitjor animal que hi ha.»