La interrupció intergeneracional de la llengua forma part del procés de la substitució lingüística. Cal tenir en compte que, perquè es produesca aquest fenomen de la interrupció, la societat ha de viure en una situació de bilingüisme social, amb una llengua de prestigi, la que s'ensenya als descendents, i una llengua recessiva, la que no transmeten els pares. En aquest context diglòssic i de conflicte lingüístic, els progenitors decideixen interrompre la llengua que s'ha transmès al llarg de generacions i eduquen els seus fills amb la llengua expansiva. En la llengua catalana aquest procés d'interrupció es va iniciar a la ciutat d'Alacant, al voltant de mitjan segle XIX, i, més tard, va anar estenent-se a la resta de poblacions que cauen en el seu radi d'acció. A Guardamar, concretament, aquest procés s'inicia un segle després, en la dècada dels anys 50, i es generalitza a partir dels 60. Aquest fenomen pot tenir unes conseqüències irreparables per al futur de la llengua històrica dels guardamarencs. Antoni Mas i Miralles (Santa Pola, 1959) és llicenciat en Filologia Hispànica i doctor en Filologia Catalana. És professor titular de la Universitat d'Alacant on imparteix classes de Sociolingüística Catalana. La seua activitat investigadora se centra en l'onomàstica i en la sociolingüística. Ha publicat diversos treballs, entre els quals cal ressaltar els llibres La substitució lingüística del català (l'administració eclesiàstica d'Elx en l'edat moderna) (1994) i La variació lingüística en la consueta de la Festa d'Elx (2002).