Una aporia és un carreró sense sortida. Una dificultat lògica de la qual no ens en podem sortir. Davant l'aporia només podem fer dues coses: donar-li l'esquena i tornar enrere o enfrontar-nos-hi i descobrir què hi amaga. I aquí ve la gràcia: una aporia ens fa pensar. Quan reflexionem i ens fem preguntes apareix l'interrogant, el per què, i tot s'atura. Ens atrevim a qüestionar la realitat, i d'aquí neix aquest llibre i el que pretén: fer trontollar alguna de les certeses de la nostra vida. Aquestes preguntes no són transcendents, potser ni tan sols importants (per què ens tatuem, per què ens agraden els dolents de la pel·lícula, per què mirem de seure sols a l'autobús o per què creiem que hem de buscar la felicitat), però són l'excusa perfecta per pensar, establir un diàleg amb nosaltres mateixos o amb els altres i conèixer els plantejaments d'autors de totes les èpoques que ja s'havien trobat amb una aporia abans que nosaltres.