L'Andreu va emigrar des del seu poble als Pirineus a la gran ciutat en la dècada dels seixanta per treballar en la construcció. Ho va fer amb la seva estimada Leonor, amb qui compartia primer una habitació rellogada a Barcelona, després una de les nomenades barraques a la zona de Les Planes i La Floresta en la serra de Collcerola i finalment, al passar de paleta a mestre d'obra i constructor en ple creixement urbanístic, un xalet amb tots els atributs. Però la Leonor mor d'una parada cardíaca fulminant poc abans que l'Andreu es jubili, i no s'ho agafa gens bé. Ell mateix s'ha anat aïllant de l'entorn a causa del seu mal geni, però no és fins que es troba completament sol, sense la seva dona, sense les relacions laborals, sense amics i sense les filles que no el poden aguantar, que es refugia en una correspondència sui gèneris, a través de la qual va repassant la seva vida present, el seu passat, i també el seu futur, i pot finalment fer el dol pendent per l'absència de la Leonor i per tantes coses perdudes.