Pere Rovira combina la refl exió, la sàtira, el somieig, la descripció i l'observació polèmica, sempre buscant la complicitat del lector. En la pintura de Johannes Vermeer, abunden les escenes quotidianes en una habitació il·luminada per una finestra. El realisme minuciós dels seus quadres no seria possible sense aquesta font de llum. De la mateixa manera, per escriure sobre la intimitat d'una persona es necessiten llums que la il·luminin, des de dintre i des de fora, amb intel·ligència, franquesa, valentia i sentit de l'humor. La finestra de Vermeer és el diari d'un any de la vida d'un poeta culte i vital com el mateix Pere Rovira. Amb claredat i sense timidesa l'autor ofereix al lector gustos, amors, aversions i una visió del món neta com un matí ventejat d'hivern..