En aquest recull de contes, Jaume Silvestre ens presenta, amb un estil minuciós, una mescla de gèneres amb un denominador comú: la inquietud. Totes les trames, i els personatges que les protagonitzen, es desenvolupen amb un embolcall d'inquietud, incertesa i malastrugança que la major part de les vegades conclouen en un final dramàtic. Ens hi podem trobar des d'una mare que pateix per la sort del seu fill a la mar, després d'estranys malsons relacionats amb figures a les parets que no desapareixen malgrat ésser cobertes amb pintura, a nens innocents tancats en sanatoris de la Guerra Civil, fins a esgarrifosos éssers meitat ombres, meitat homínids que vagaregen per les cases dels camperols.