En la lectura d'aquests poemes, de tant en tant, m'han vingut a la imaginació escenes d'un surrealisme innocent, però colpidor, emparentat amb El mag d'Oz (...). Per a aquells qui hem tingut la sort de poder seguir la poesia d'Anna Moya, aquests Monstres i rellotges encerten a proporcionar-nos una mostra molt substancial i exemplar de la seva manera de dir; amb més raó, els qui no la coneguin trobaran, també, una originalitat amable i profunda, plena d'imatges llampeguejants, amb una reivindicació, com ella ha escrit, de la «bona voluntat» dels éssers monstruosos en què tots creiem quan som petits i d'una visió negativa «del pas del temps com a pèrdua de la innocència». Un llibre en definitiva per a ser fruït. I rellegit. I recordat. Francesc Parcerisas