A Mater Matèria, la paraula busca un lloc on fer-se present dins el silenci. Busca alliberar-se, mercè al poema, de la tirania de la seva relació amb el significat. De la mateixa manera que l'home (la dona) mira de trobar la seva identitat desfent-se del teixit simbòlic que l'uneix a la vida, a la mort, i només troba l'absència, la, tanmateix, fèrtil absència. Arribar a l'arrel de les paraules o, millor encara, al temps en què el nom era el mateix que la cosa.