Començant amb un article sobre un violí construït fa tres-cents anys i acabant amb un text sobre un presoner que somia amb veure l'oceà, Solnit trena hàbilment el que és polític i el que és literari, oferint una mirada única, una comprensió profunda del present i la inspiració necessària per encarar els reptes futurs de la societat. Així, explora l'emergència climàtica, el feminisme, les amenaces a la democràcia, i l'exercici del poder i el seu abús. Solnit es fixa en les conseqüències —sovint imprevistes— que han tingut els moviments populars al llarg dels últims anys, ens fa veure que realment sí que han aconseguit transformar el món i els atorga el valor que mereixen. Contra la desil·lusió, contra la deriva ultradretana al món, aquest llibre és una injecció d'energia per no defallir: Solnit hi reafirma l'esperança plena en l'activisme social.