Per Maximoff la captivitat es va convertir en moment propici per escriure. Un darrere l'altre, em va enviar nous manuscrits. Però la seva activitat no es va limitar a les novel·les: va escriure contes i els seus primers poemes. Aquest va ser l'inici de la carrera literària que Matéo Maximoff va desenvolupar fins a la fi de la seva vida. Gérard Gartner, al seu llibre "Carnets de Route" (2006), recull el que va escriure Matéo Maximoff al seu diari, que és clau per entendre l'estil de l'autor, que va ser respectat al màxim en la traducció: A Tarbes durant vuit mesos em vaig dedicar a transcriure a la llum de l'espelma, els poemes i gestes del meu clan... Vaig començar a escriure poemes de versos simples, sense buscar estil, fidel als meus sentiments que m'alliberen de tot el que guardo al cor: les penes, les alegries, les esperances.