Les tres novel·les aplegades en aquest volum tenen més coses en comú que el fet d'haver estat escrites amb màquina d'escriure en una època sense mòbil ni internet. També són fruit del furor d'un escriptor a les portes de la plenitud. Així són les novel·les: possessives, geloses, egocèntriques, i tanmateix, com Pàmies afirma al pròleg, «una part important en el domini, eternament inacabat, de l'ofici». Vet aquí que «La primera pedra» (1990), «L'instint» (1992) i «Sentimental» (1995)—que exploren, respectivament, les condicions i les conseqüències de la suplència, de la foscor elèctrica i vital i de la maduresa—es passen el testimoni amb naturalitat, com unes germanes ben avingudes, singulars i alhora dotades d'una mateixa mirada lúcida i tendra, capaç de fer d'una història aparentment senzilla el punt de partida d'un relat tan brillant com distintiu de l'autor. «Entrem en una novel·la de Sergi Pàmies, i ja ens va bé no aparèixer mai més enlloc. Tres novel·les analògiques són tres històries de terror i opressió divertidíssimes per l'obra i la gràcia d'un estil que recorda un glop d'orxata un migdia de calor extrema a l'Albufera, que comences a beure-te'l i no pares fins que el got queda buit». Ponç Puigdevall, Quadern El País «Recordo les tres novel·les amb molt de gust, sobre tot Sentimental. Tan de bo l'última frase del pròleg ("m'ha obert les ganes de tornar-hi") sigui premonitòria». Màrius Serra, La Vanguardia «El temps d'una nit o d'una novel·la, Sergi Pàmies ausculta el món amb el toc just». Michèle Gazier, Télérama