Ugrešić és una fabuladora excepcional que, aquí, reivindica el poder de l'escriptura i reflexiona sobre com es creen les ficcions: d'on sorgeix la motivació primera?, com escullen els temes els escriptors?, com s'hi manifesta la vida pròpia?, què ens diuen i què amaguen? A La guineu Ugrešić crea un brillant trencaclosques en què narra fets de la seva vida i d'altres escriptors, esborrant la frontera difusa entre realitat i ficció. Per això el títol és tan pertinent. La guineu és una criatura salvatge i esmunyedissa, que en les rondalles de tot el món sol encarnar l'astúcia i l'engany. Justament —per a Ugrešić, i començant per ella mateixa— els atributs dels escriptors. Trenant hàbilment dotzenes d'històries i moments viscuts (Nabokov caçant papallones, Ugrešić vivint un meravellós amor tràgic amb un desminador, Pilniak viatjant al Japó, avantguardistes russos malvivint sota el comunisme...), aquest és un llibre inclassificable —sobretot perquè sempre s'hi percep l'ombra de la guineu, l'astuta, la mentidera.