La resiliència és l'art de navegar en les torrentades, explica Boris Cyrulnik. Fill de pares deportats als camps d'extermini i ingressat en diversos orfenats, aquest referent de la psicologia moderna ha acabat dedicant la seva vida a tractar el trauma en infants i adolescents. La ferida no és un destí, només ens cal comprendre que n'hi ha prou amb un canvi minúscul per transformar un aneguet lleig en cigne. «Un element central de la resiliència en l'obra de Cyrulnik és l'esperança, entesa com la capacitat d'imaginar un futur millor i no quedar-se ancorat en l'angoixa del present. No implica negar el dolor, sinó integrar-lo dins d'una narrativa més àmplia que inclou la possibilitat de la bondat i del creixement. En últim terme, l'esperança es nodreix d'un vincle segur: quan l'infant o l'adult té algú que el sosté, que li recorda que l'endemà pot ser diferent i que hi ha persones disposades a ajudar-lo»