Aquest assaig literari sobre la imaginació poètica és un clàssic del segle xx. Alhora filòsof i poeta, Gaston Bachelard escriu amb un estil inconfusible, a mig camí de la reflexió i la intuïció. Teniu a les mans un assaig que aprofundeix en les relacions entre poesia i espai (arquitectura, llar, natura), es pregunta com els espais físics influeixen en la nostra creativitat i com nosaltres habitem aquests espais, els transformem i els atorguem significats d'acord amb les nostres experiències. El que pretén Bachelard és observar com sorgeixen les imatges poètiques dins la ment i estudiar la imaginació com un procés de la nostra ànima, no racional. Es tracta d'un dels pensadors sobre literatura més intuïtius i inspiradors. Una mirada profunda sobre la creació, l'espai viscut i la imaginació que il·luminarà les nostres lectures futures. «Sempre, imaginar serà més gran que viure.»