"Una autobiografia no és la nostra literatura privada, sinó més aviat la nostra bossa de viatge. I la memòria no és només el que recordem, sinó el que ens envolta. No parla només del que ha estat, sinó del que serà. Sembla ahir i, en canvi, és demà. Tot neix per florir en una primavera eterna. Al final, només direm: no recordo res en què Tu no hi siguis". Franciscus Per voluntat del papa Francesc, aquest document excepcional hauria d'haver vist la llum després de la seva mort. Però el nou Jubileu de l'Esperança i les necessitats de l'època l'han fet decidir a difondre ara aquest llegat tan valuós. Esperança és la primera autobiografia que ha publicat un Papa. Una autobiografia completa per a l'escriptura de la qual ha esmerçat sis anys i que s'inicia a principis del segle XX, amb les arrels italianes i l'arriscada emigració dels seus avantpassats a Llatinoamèrica, per desenvolupar-se a través de la infantesa, les il·lusions i els problemes de la joventut, la tria vocacional, la maduresa, fins a cobrir tot el pontificat i l'actualitat. En relatar els seus records amb una força narrativa íntima (sense descuidar gens les pròpies passions), Francesc aborda també, sense amagar-se'n, els temes cabdals del pontificat i parla amb valentia, franquesa i profecia de les qüestions més importants i polèmiques dels nostres dies: la guerra i la pau (inclosos els conflictes a Ucraïna i a l'Orient Mitjà), la migració, la crisi ambiental, la política social, la condició de la dona, la sexualitat, el desenvolupament tecnològic, el futur de l'Església i les religions. Riques en revelacions, anècdotes i reflexions il·luminadores, aquestes memòries emotives i molt humanes, commovedores i plenes d'humor, representen la «novel·la d'una vida» i alhora un testament moral i espiritual destinat a fascinar lectors d'arreu del món i a fer visible el llegat d'esperança de Francesc per a les generacions futures. El volum inclou fotografies extraordinàries, algunes de privades i inèdites, procedents del fons personal del papa Francesc.