Avui el pluralisme religiós és una realitat mundial i globalitzada, ja no hi ha religions exòtiques, estrangeres, llunyanes, malgrat posseir arrels i majories demogràfiques, és cada vegada més, un factor social i fins i tot polític, fins i tot després de les ateologies, ateismes i secularitzacions, especialment, en un occident tan plural com heterogeni.

El context actual de les relacions en societats pluriculturals i plurireligioses està ple de disputes, confrontacions i incomprensions polítiques, econòmiques i acadèmiques; en totes elles hi ha múltiples obstacles per a la comprensió mútua, aquest context ha servit de raó, criteri i origen per a la legitimació d'accions polítiques, bèl·liques i, només poques vegades, de diàleg.

Ja no és possible, com a proposta prèvia pensar que els problemes que s'esdevenen a Occident unificat són polítics i els d'Orient delimitat són religiosos; de fet, les religions i les institucions són més que blocs i s'entenen millor com un mosaic.