Si els musulmans tenen una idea relativament clara i precisa de la visió que molts cristians tenen de la seva religió, una visió crítica que es pot resumir així: Si els musulmans tenen una idea relativament clara de com molts cristians veuen la seva religió –una visió crítica que pot resumir-se així: Muhammad és un fals profeta que va escriure l'Alcorà amb la seva pròpia mà i es va inventar una religió mortificant i misògina-, els cristians tenen una idea molt vaga de com els musulmans veuen la seva religió.

Qui sap que els musulmans creuen en la Bíblia, la Torà i els Evangelis, com a llibres revelats per Déu a la humanitat? Qui sap que els musulmans creuen en la missió de la majoria dels profetes de l'Antic Testament, Abraham, David, Salomó o Moisès, i al messianisme de Jesús?

Però si els musulmans creuen a la Bíblia, també estan convençuts que ha estat alterada, i si creuen en el messianisme de Jesús, no l'eleven al nivell d'una deïtat, convençuts en canvi que només és un profeta semita enviat als jueus i no a tota la humanitat.

Una altra diferència entre cristians i musulmans és la naturalesa de Déu: absolutament únic, segons els musulmans, i "un Déu en tres persones", segons els cristians. Un Déu que es va encarnar en Jesús, segons aquests darrers, però un Déu tan perfecte i tan absolut que no podria haver-se encarnat i pres forma humana, segons els musulmans.

Un estudi curós de la Bíblia, i del Nou Testament en particular, mostrarà que els principals dogmes cristians: la divinitat de Jesús, l'encarnació, la trinitat i la redempció, són absents dels textos, que indiquen en canvi la naturalesa purament humana de Jesús i la perfecta unicitat del Senyor.

En aquest punt, la creença musulmana coincideix precisament amb la crítica textual de la Bíblia, que ha demostrat des de ja fa dos segles, però molt després que l'Alcorà, que el Jesús històric mai no va reivindicar la divinitat que els cristians li van atribuir posteriorment, i mai va pensar que fos el Fill de Déu encarnat .