Sens dubte que les Escriptures van anunciar l'adveniment d'aquest profeta que va canviar el curs de la història, ja sigui per advertir els homes contra ell, si era un fals profeta, o per celebrar-ho i ordenar-los que el seguissin, si era veritablement enviat pel Senyor. Si els profetes bíblics haguessin advertit contra la seva vinguda, aquests textos haurien estat utilitzats pels nombrosos detractors entre els jueus i especialment els cristians.

Com no va ser així, aleshores hi ha necessàriament textos bíblics que celebren el Profeta Muhammad i ordenen als creients que el segueixin. Segons alguns musulmans que han estudiat les Escriptures en el seu idioma original, l'hebreu, el Profeta Muhammad és anunciat pel seu nom, però els seus noms Muhammad o Ahmad, que signifiquen "immensament lloat" i "molt lloat", han estat traduïts, intencionadament o no.

També s'anuncia a través de la seva nació, els àrabs, descendents d'Ismael, el primogènit d'Abraham pel qual l'àngel va prometre al patriarca una posteritat immensa, i del seu país, Aràbia, com mostrarem en aquest estudi.

I és, segons molts musulmans, el "Profeta" anunciat per Moisès, el "a qui tot ha de tornar" ( Chiloh ) anunciat per Jacob, el "serveu de Déu" profetitzat per Isaïes, el "fill de l'home" de la visió de Daniel, i "l'intercessor" (el Paràclit) anunciat per Jesús als seus deixebles. Perquè si Jesús va ser enviat als jueus per posar-los en el bon camí, també i sobretot va ser aixecat per preparar-los per a l'arribada del regne de Déu que l'últim dels profetes establiria.