Teresa Pàmies (1919 – 2012) va publicar el primer llibre, "Testament a Praga", el 1971, a cinquanta-un anys. Aleshores vivia a París, després d'un llarg exili que l'havia dut a Santo Domingo, Mèxic, Belgrad i Praga. Durant els trenta anys següents va escriure una cinquantena d'obres més, que converteixen en matèria literària els fets, les opinions i els sentiments viscuts. La història del segle xx n'és el teló de fons. Pàmies en deixa constància des d'un marxisme compromès i crític, amb una veu franca i clara que, alhora, encobreix silencis flagrants. Montserrat Bacardí assaja una biografia que beu, entre moltes altres fonts, de l'arxiu personal de Teresa Pàmies i de nombroses entrevistes amb els seus familiars. El que en surt és un retrat fidel, que teixeix amb versemblança els clarobscurs d'una trajectòria intensa i fructífera. El rigor d'aquest treball l'ha fet mereixedora del III Premi d'Assaig Ricard Torrents Bertrana.