Pensar Barcelona. Ideologies d'una ciutat global estudia els fonaments ideològics que van redefinir Barcelona durant els anys vuitanta i van orientar la ciutat cap a l'actual economia del turisme, la cultura i els serveis i, per tant, de la gentrificació, la massificació, l'encariment de l'habitatge, la precarització del treball i la ineficàcia de les polítiques públiques. Els Jocs Olímpics de 1992 van oferir al govern municipal una doble oportunitat per establir un consens intern i mostrar Barcelona com una feliç combinació de cosmopolitisme europeu i arrelament mediterrani. La posada en escena d'aquesta eufòria municipal connecta amb els contextos d'una Catalunya revitalitzada com a nació, de l'Espanya post-Transició i de la globalització després de la Guerra Freda. La transformació de Barcelona va contribuir a definir les ideologies de la globalització, ja que els Jocs de 1992 van ser una de les primeres celebracions globals de l'era neoliberal de la fi de la història. S'examinen tres tipus de documents: discursos polítics i mediàtics, com els guions de les cerimònies olímpiques, amb especial atenció al guió de Xavier Rubert de Ventós per a la recepció de la flama a Empúries; discursos urbanístics, com els de l'arquitecte Oriol Bohigas; i documents literaris, com les narratives d'Eduardo Mendoza, Francisco Casavella i Quim Monzó. Fou publicat per primera vegada, en anglès, amb el títol Thinking Barcelona. Ideologies of a Global City, per Liverpool University Press l'any 2012. Va rebre el premi de la Northamerican Catalan Society de 2013.